Tag Archive teatre

Missatge del Dia Mundial del Teatre 2022

Estimats amics,

Quan el món penja, cada hora i cada minut, a un flux continu d’informació, puc convidar-nos a tots «com a creadors» a entrar en la nostra pròpia mirada, en la nostra pròpia realitat i en la nostra pròpia perspectiva d’un temps i d’un canvi èpic, d’una consciència i d’una reflexió èpiques, d’una visió èpica? Vivim un període èpic de la història humana i els canvis profunds i massius que experimentem, en les relacions entre els éssers humans, en les relacions entre els altres i en les relacions amb els mons no humans, tendeixen a superar la nostra capacitat de comprendre, articular i expressar.

No vivim realment en el cicle d’actualitat 24 hores/24, vivim a les fronteres del temps. Els diaris i els mitjans de comunicació no tenen recursos i son incapaços de gestionar el que experimentem.
On està el llenguatge? Quins són els gestos i les imatges que podrien permetre’ns comprendre els profunds canvis i les dràstiques ruptures que vivim? Com podem transmetre’ns el contingut immediat de les nostres vides, no com un article de premsa, sinó com una experiència viscuda?

El teatre és la forma artística de l’experiència humana.

En un món submergit en àmplies campanyes mediàtiques, simulacions d’experiència i previsions espantoses com podem anar més enllà de la repetició interminable de les xifres per a experimentar el caràcter sagrat i infinit d’una vida singular, d’un ecosistema particular, d’una amistat, de la qualitat de la llum en un cel estrany?

Dos anys de COVID-19 han enfosquit les percepcions dels humans, reduït les seves vides i trencat els seus vincles, relegant-nos a un estrany punt zero de l’existència encarnada i connectada.
Quines llavors han de plantar-se i replantar-se al llarg d’aquests anys? Quines espècies invasores han d’eliminar-se completament i definitivament? Moltes persones estan a la bretxa. Tants actes de violència esclaten de manera irracional o inesperada. Tantes estructures establertes han resultat ser agents d’una crueltat implacable.
On estan les nostres cerimònies de commemoració? Què hem de recordar? Quins són els rituals que ens permetrien finalment tornar a imaginar i començar a caminar per camins que encara no hem explorat?

El teatre de la visió èpica, del sentit, de la reparació i de la cura, necessita nous rituals. No necessitem ser divertits. Necessitem unir-nos. Hem de compartir l’espai i fomentar els espais compartits. Necessitem llocs d’escolta profunda i igualtat que estiguin protegits.
El teatre és la creació a la terra d’un espai d’igualtat entre els humans, els déus, les plantes, els animals, les gotes de pluja, les llàgrimes i la regeneració. Aquest espai d’igualtat i d’escolta profunda està il·luminat per una bellesa oculta que es manté viva per interaccions abissals entre perill, equanimitat, saviesa, acció i paciència.

En el Sutra de l’ornamentació florida, Buda identifica deu formes de gran paciència en la vida humana. Una de les més actives es diu «Paciència per percebre-ho tot com un miratge». El teatre sempre ha presentat la vida en aquest món, com semblant a un miratge. Sempre ens ha permès, per la seva claredat i la seva força alliberadores, veure més enllà de les il·lusions, de l’arrogància, de la ceguesa i de la negativitat humana.
Estem tan segurs del que estem mirant i de com ho estem mirant que som incapaços de veure i sentir realitats alternatives, noves possibilitats, plantejaments originals, relacions invisibles i vincles intemporals.

Vivim un moment de revitalització profunda dels nostres esperits, de les nostres percepcions i de les nostres imaginacions, de les nostres històries i dels nostres futurs. Aquesta tasca no la poden fer persones aïllades que actuen soles. És un treball que hem de fer junts; el teatre és la invitació per fer aquest treball junts.

Moltes gràcies per tot el vostre treball.

Peter Sellars, USA

Director de Teatre i Opera. Director de Festivals